Visita el web Consciència i Psicologia Integral

Visita el web Consciència i Psicologia Integral
Aquest bloc ja no s'actualitza des de finals de 2015. Per a més informació clica sobre la imatge.

Què ofereixo?

Acompanyo persones en el seu procés de creixement personal i espiritual,
ajudant-les a actualitzar els seus recursos i potencials. Per a això utilitzo principalment
la Kinesiologia Holística i Emocional, la Psicoteràpia Integradora Humanista i la Teràpia de Sanació Prànica.

A través de la Kinesiologia, la Psicoteràpia Humanista
i la Sanació Prànica es poden tractar:

· Problemes físics: mals d’esquena, dolors de causa desconeguda, còlon irritable,
dolors menstruals, fatiga crònica, etc.
· Problemes psicològics: estrès, ansietat, depressió, insomni, etc.
· Desequilibris energètics

Des del meu punt de vista, la salut i la felicitat tenen molt a veure amb el procés constant de desprendre’s
d’allò que a un ja no li serveix (i li provoca patiment) i actualitzar-ho per altres formes de fer més adaptades a les noves situacions i recursos que té.
Així doncs, el meu paper com a terapeuta és facilitar aquests canvis i acompanyar les persones
en alguns dels passos del seu camí de creixement.

Si vols millorar la teva salut global i augmentar el teu benestar i felicitat, posa't en contacte amb mi.

On em trobareu?

Al Centre de Salut Tertúlia de Sant Cugat, c/Girona, 13.

Contacte

Roser Tordera i Fondevila

Tel. 690 66 39 57

roser.tordera(at)gmail.com

dijous, 26 de juliol del 2012

UNA PERSONA, DUES MIRADES



Hi ha diverses formes de viure l’experiència d’una mateixa, dels altres i del món. Però, a grans trets, es poden diferenciar dues maneres que crec que són contraposades, encara que normalment coexisteixen en tots nosaltres.
De vegades, no m’agrada com actuo o com sóc. Són les mateixes vegades que tinc una lluita interna més o menys evident, en què una part de mi voldria fer-ne fora una altra, o com a mínim tapar-la perquè ningú la vegi. D’altres, en canvi, vaig a la una i tot està bé com està. En el meu sistema format de subsistemes interrelacionats, cada part aporta el que bonament pot.
En certs moments, tot m’afecta i estic a la que salto. Qualsevol cosa la visc com un atac i, per tant, m’he de defensar. El meu valor està en joc en aquell comentari o en la mirada de l’altre, o sigui que he de demostrar que sóc bona, molt bona. I, si cal, competir per sotmetre l’altre i quedar per sobre. O a l’altre extrem: tothom és millor que jo, la meva opinió no és important, no val la pena intentar res perquè segur que em sortirà malament. Però tot això està dins del mateix sac. L’altra mirada és la de la consciència que res del que faci, digui o sigui pot afectar el meu valor com a persona. Només pel fet de ser persona ja tinc el mateix valor que qualsevol altra, ni més ni menys, i estic dotada d’una dignitat essencialment inviolable. Això em permet respectar-me i respectar els altres i, la consciència que de vegades no puc estar en aquesta posició (estic a la d’abans), em permet entendre l’altre sense qüestionar el meu valor. Des d’aquí res és personal, cadascú fa el millor que pot a cada moment.
Hi ha dies que sóc intolerant amb els actes dels altres perquè algunes coses són inacceptables i és impossible que no sàpiguen que allò és bàsic. Com pot ser que no se n’adoni? Jo no ho faria pitjor ni volent. Altres cops, el punt de mira sóc jo mateixa i llavors tinc molt bona punteria. Em jutjo i em condemno, em castigo perquè fent les coses tant malament no em mereixo res de bo. Però altres dies estic en una posició diferent. Sé i sento amb tot el meu ser que cadascú té una història i circumstàncies, unes experiències que l’han portat fins on està. No tinc cap dret a jutjar ningú perquè no conec les vivències que l’han portat a fer això que no m’agrada. Ni tampoc em jutjo a mi perquè sé que faig el millor que puc a cada moment. Això sí, aprenc de cada experiència.
De vegades penso que el món és una merda i que està ple de gent dolenta, mentidera i avariciosa. Que tot està perdut i no hi ha res a fer perquè als que manen només els interessen els diners. O, al contrari: el món és fantàstic i qui no està bé és perquè vol. Jo controlo tot el que em passa i creo el món que vull per a mi. Altres vegades, des de l’altra mirada, reconec la complexitat del món. Tinc present que les condicions socials em condicionen però que les meves accions individuals i col·lectives acaben formant les condicions socials. Sóc conscient que vivim en un context difícil per a moltes persones i jo procuro crear-me bones circumstàncies per tirar endavant els meus projectes. A més, tinc ganes de contribuir a crear una societat millor des de l’amor cap a mi i cap als altres. És a dir, faig tot el que està a les meves mans i accepto allò que no ho està.
I, com que no goso posar un nom definitiu per a aquestes dues formes de funcionar, deixo a l’aire algunes parelles que podrien anar a banda i banda. Personalitat vs. Essència, Ego vs. No-ego, Amor des de l’escassetat vs. Amor des de l’abundància, Divisió vs. Unitat, ... En fi, segur que se’n poden treure moltes més. Alguna proposta?