Visita el web Consciència i Psicologia Integral

Visita el web Consciència i Psicologia Integral
Aquest bloc ja no s'actualitza des de finals de 2015. Per a més informació clica sobre la imatge.

Què ofereixo?

Acompanyo persones en el seu procés de creixement personal i espiritual,
ajudant-les a actualitzar els seus recursos i potencials. Per a això utilitzo principalment
la Kinesiologia Holística i Emocional, la Psicoteràpia Integradora Humanista i la Teràpia de Sanació Prànica.

A través de la Kinesiologia, la Psicoteràpia Humanista
i la Sanació Prànica es poden tractar:

· Problemes físics: mals d’esquena, dolors de causa desconeguda, còlon irritable,
dolors menstruals, fatiga crònica, etc.
· Problemes psicològics: estrès, ansietat, depressió, insomni, etc.
· Desequilibris energètics

Des del meu punt de vista, la salut i la felicitat tenen molt a veure amb el procés constant de desprendre’s
d’allò que a un ja no li serveix (i li provoca patiment) i actualitzar-ho per altres formes de fer més adaptades a les noves situacions i recursos que té.
Així doncs, el meu paper com a terapeuta és facilitar aquests canvis i acompanyar les persones
en alguns dels passos del seu camí de creixement.

Si vols millorar la teva salut global i augmentar el teu benestar i felicitat, posa't en contacte amb mi.

On em trobareu?

Al Centre de Salut Tertúlia de Sant Cugat, c/Girona, 13.

Contacte

Roser Tordera i Fondevila

Tel. 690 66 39 57

roser.tordera(at)gmail.com

diumenge, 8 d’agost del 2010

MIRATGES

Alguns de nosaltres tenim tendència a la crítica. Aquesta és una actitud bastant acceptada a la nostra societat i, de fet, hi ha qui és especialista a trobar el punt flac de l’altre i a posar-lo de relleu. Vist des de fora és molt fàcil jutjar, com si tothom hagués de tenir les mateixes capacitats que nosaltres, en comptes d’intentar comprendre-ho des de la situació i els recursos de l’altra persona. Com diu el refrany veiem la palla a l’ull de l’altre i no la biga en el propi. I és que criticar és una bona estratègia per evadir-nos dels nostres problemes: mentre estem capficats en quina una n’ha fet el veí ens oblidem que casa nostra fa aigües.

Malgrat tot, aquesta actitud pot ser un bon punt de partida per caminar i créixer. D’una banda, podem cultivar l’amor, la compassió i la humilitat des de la comprensió del moment que viu l’altra persona. Qui sap què hauríem fet nosaltres enmig d’una situació així. A més, aquestes tres virtuts (amor, compassió i humilitat) ens permeten desfer les vivències amargues i poder perdonar, de manera que sanem les nostres ferides i, per tant, som més feliços.

Per altra banda, la tendència a la crítica ens pot servir de mirall, de reflex del que hem de treballar nosaltres, independentment de qui tinguem davant. Què tinc jo del que veig que no m’agrada? El que fa l’altre em ressona per alguna cosa meva? Per què em toca això que l’altre fa? Aquesta actitud reflexiva és una forma de començar a responsabilitzar-se de les coses pròpies, en comptes de viure immers en les dels altres.

Així doncs, podem redirigir el que veiem en l’altre com a mirall del que podem aprendre. D’aquesta manera deixem de voler ajudar els altres −de voler-los canviar− i assumim l’únic poder que tenim: ajudar-nos a nosaltres mateixos i fer alguna cosa per cuidar-nos.