INTRODUCCIÓ A LA KINESIOLOGIA

El diumenge 12 d’octubre vaig realitzar una intervenció al programa L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio. Aquesta vegada tractava sobre la Kinesiologia. És una alegria que, al programa del Gaspar Hernàndez, s’hagi tractat el tema de la Kinesiologia per primera vegada perquè molta més gent podrà conèixer aquesta tècnica tan bonica. I per mi és un honor haver-ne fet la introducció.

Espero que gaudiu del programa!

http://www.catradio.cat/audio/845444/Lofici-de-viure-Introduccio-a-la-Kinesiologia

TRAJECTÒRIA

Avui m’agradaria explicar la història que m’ha portat fins aquí, una mena de recorregut pels punts importants que han anat conformant la meva trajectòria.

Quan anava a l’institut no tenia problemes amb les notes, però vaig tenir dificultats per escollir quina carrera faria. Tant m’agradava la filosofia com la biologia, la psicologia com la filologia catalana. Gràcies a una professora entusiasta vaig escollir cursar biologia, amb la idea que podria fer investigació i contribuir així a millorar la societat. Un parell d’anys després, tot i que el que estudiava m’agradava, em vaig adonar que fer recerca científica no era gens per a mi, perquè repetir mil vegades un experiment se’m faria molt feixuc. Em vaig preguntar què no m’avorriria mai i la resposta va ser clara: treballar amb persones. Com podria avorrir-me si cada persona és un món únic? Com que el meu anhel era canviar el món vaig pensar que una bona manera era sent professora d’institut, així només havia d’acabar la biologia i fer el CAP per entrar a les llistes de la borsa pública. En realitat no era tan important ser professora de biologia, de català o de mates com el potencial de contribuir a l’educació de les generacions futures. Vaig seguir per aquí, tot i que la via terapèutica també m’anava rondant pel cap.

En part, tot seguia el seu curs; en part, em sentia en una rotonda amb moltes sortides per triar i sense estar segura de quina era la que realment volia. Sabia que per poder escollir la meva vocació des del més profund de mi necessitava un temps d’estar en el buit, havent tancat el cicle dels estudis. Per això vaig agafar-me uns mesos sabàtics i me’n vaig anar a l’Índia.

L’experiència allà em va permetre adonar-me clarament que la meva vocació era ser terapeuta. Vaig pensar que amb 30 adolescents per classe i molta matèria per transmetre podria canviar moltes menys coses que tractant persones d’una en una. A més, en aquells moments ja tenia clara la importància del procés de canvi personal per contribuir col·lectivament als canvis socials.

En tornar, de seguida vaig començar la carrera de Psicologia. Un factor clau per decantar-me per la via terapèutica van ser les sessions de Kinesiologia que rebia de la Dra. Morató des de feia un parell d’anys. El tractament era a partir de Flors de Bach i de molts altres sistemes florals, la qual cosa em va donar molta experiència personal i formació autodidacta en les essències florals. La fascinació per la “kine” va ser instantània i, l’estiu de 2009, vaig cursar un intensiu de Kinesiologia Holística que em va confirmar que aquesta tècnica estava feta per a mi.

Poc després vaig tornar a l’Índia, aquesta vegada a participar en un projecte de voluntariat social. Allà vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica la kinesiologia i, encara que amb molts pocs recursos, va resultar ser un instrument molt valuós. Especialment, hi va haver un cas que em va commoure. Vaig fer una sessió a una noia europea que portava uns mesos viatjant sola. Ella explicava que el viatge li estava anant molt bé, però amb kine va sortir que havia viscut alguna cosa especialment estressant feia unes tres setmanes. Li vaig preguntar si li havia passat alguna cosa durant aquella setmana. De sobte, l’expressió de la cara li va canviar radicalment, havia viscut un fet molt traumàtic que havia amagat a l’inconscient. Amb la kine vaig ajudar-la a processar el trauma i resoldre’l completament. Des d’aquell moment, vaig sentir que no volia treballar de res més que no fos la kinesiologia. Era conscient que tenia poca formació i moltes limitacions però ja podia fer tantes coses que vaig tirar-me de cap a la piscina. A finals de 2009 vaig obrir la Consulta de Kinesiologia Holística, gràcies a un seguit de circumstàncies que curiosament m’ho van facilitar enormement.

Durant els mesos següents, vaig intercalar els estudis de Kinesiologia Aplicada, Holística i Emocional que m’entusiasmaven, amb la carrera de psicologia, que em decebia molt. La meva línia de psicologia humanista sovint xocava amb la perspectiva cognitivoconductual i academicista de la universitat. La idea de psicologia que m’agradava era estudiar Gestalt, Anàlisi Transaccional, Focusing, etc., per després fer-ne la meva pròpia integració. Afortunadament, el 2011 vaig descobrir que a l’Institut Erich Fromm de Barcelona ja havien fet aquesta tasca d’integració i oferien la formació de Màster de Psicoteràpia Integradora Humanista; així que vaig repartir l’últim curs de la carrera en 2 anys per simultaniejar-ho amb el màster. Des d’aquell moment, vaig començar a gaudir moltíssim de la psicologia i vaig anar incorporant els aprenentatges a la Consulta.

Des que vaig conèixer la kinesiologia fins ara he procurat fer el meu procés de creixement personal de forma conscient, i els quatre anys que porto com a terapeuta han accelerat aquest camí. Un element que també hi ha contribuït molt i que cada dia és més present a la meva vida és la formació en Sanació Prànica (Pranic Healing) i Arhatic Ioga, del Mestre Choa Kok Sui. El curs bàsic el vaig fer la primera vegada que vaig estar a l’Índia i em va permetre entrar en el coneixement del món de les energies subtils. Més endavant, vaig descobrir que aquí també es podien fer els cursos, així que vaig anar aprenent la forma de percebre el cos energètic i de reequilibrar-lo. L’any 2011, amb l’Arhatic Ioga, vaig començar la pràctica d’aquest sistema avançat de desenvolupament espiritual, que sintetitza els diferents iogues i proposa una forma equilibrada d’evolució física, psicològica, energètica i espiritual. Amb tot això vaig creixent i evolucionant, com també ho fa la meva consulta.

El curs que ha acabat, aquest juny de 2013, ha significat per mi el tancament de molts cicles, entre els quals el de ser estudiant. He acabat la carrera de psicologia i el màster de psicoteràpia i sento que per fi he deixat de ser estudiant, encara que sóc conscient que seguiré formant-me tota la vida. Ara la part de professional té espai per fer-se més gran. Amb molta il·lusió sento les ganes i l’energia de tirar endavant els meus projectes i de seguir vivint la vida de forma conscient.

I, en aquest punt, vull reconèixer les persones clau en el meu camí i agrair-los de tot cor les seves aportacions. Al meu pare, per posar-me en contacte amb la Kinesiologia; per tantes vegades que entro en un món nou i que ell ja coneix. A la meva mare, perquè sempre ha estat al meu costat donant-me tot el suport. Al Manel, per ensenyar-me la radioestèsia i per les col·laboracions en les Flors de Bach i la Naturopatia. A la meva germana Mireia, per compartir i incentivar un camí de creixement personal i espiritual tan proper. Al Francesc Marieges, per la fantàstica manera de transmetre la Kinesiologia, pel seu entusiasme! A la Marta Puig, per la seva generositat i dedicació a la Sanació Prànica i a l’Ana María Vargas, per ensenyar-me aquesta preciosa tècnica. Als directors de l’Institut Erich Fromm, Ramon Rosal i Ana Gimeno-Bayón, per haver desenvolupat el meravellós model de Psicoteràpia Integradora Humanista. I a tots els terapeutes que m’han ajudat al meu creixement, en especial, a la Maria Beltran, per acompanyar-me amb tant d’amor en el meu procés personal. Gràcies!!!!!!!

SECRETOS PARA UNA SALUD SUPERIOR

He participat en el llibre Secretos para una Salud Superior. Técnicas naturales, físicas i energéticas presentant la meva visió de la Salut Superior i explicant la Kinesiologia Holística. A la web www.secretosaludsuperior.com podreu trobar el llibre sencer, a més dels altres volums publicats.

KINESIOLOGÍA HOLÍSTICA

ROSER TORDERA FONDEVILA 

Consulta en Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Telf. 690663957
E-mail: roser.tordera@gmail.com Blog: http://consultadekinesiologia.blogspot.com

Kinesiología Aplicada y Holística, Kinesiología Emocional, Sanación Pránica (Pranic Healing). Licenciada en Biología y estudios en curso de Psicología y Psicoterapia Integradora Humanista. Conocimientos complementarios en Reiki, Flores de Bach, Fitoterapia y Oligoelementos. Practicante de Hatha Yoga y Meditación.

SECRETOS PARA UNA SALUD SUPERIOR

La receta mágica para una salud superior, una salud en mayúsculas, es lo que busca mucha gente, pero me temo que no existe la fórmula infalible. Y quizás ésta sea la gracia de la vida, poder crearla a cada instante.

Lo que desde mi punto de vista puedo aportar es que ir hacia la salud superior tiene mucho que ver con que cada uno hagamos nuestro camino de crecimiento personal. Sin duda, hay varios aspectos esenciales en la vida que contribuyen en gran medida a tener una buena salud. Podemos destacar el agua, la alimentación y la respiración, por ser las tres entradas mayoritarias en el organismo, junto con el cuidado del cuerpo físico. Aún así, me gustaría resaltar la importancia de ese camino hacia la esencia, ese andar hacia la coherencia con nuestra propia naturaleza; me parece un enfoque sutil que puede acoger todos los otros, pues una persona conectada con su esencia se percata de las necesidades del momento y encuentra los recursos para cubrirlas. Un ejemplo sería el de la mujer que está en plena menstruación y siente que necesita comer lentejas o carne. Si puede escucharse y respetar estas necesidades tendrá un nivel de salud (tanto física como psicológica) mucho mayor, que si está desconectada.

Pero, ¿cuál es esta esencia? ¿Cómo puedo encontrar la mía?

Para estar en contacto con lo que realmente somos, es necesario conectar con el corazón profundo. Se trata de un estado de apertura, de respeto y de amor desde donde uno crea y renueva su vida a cada instante. Es un estado dinámico de adaptación constante, de fluir.

Otra forma de comprenderlo es explorando lo que no es. Estar conectado no es estar invadido por la mente ni por el corazón condicionado. Con frecuencia, las riendas de la vida están en manos de las ideas, los prejuicios, las emociones, los condicionamientos, los hábitos… Y no hay espacio para nada más. Dar a la mente el lugar que le pertenece y desenredar los nudos del corazón condicionado es una buena manera de responsabilizarnos de nuestro crecimiento.

KINESIOLOGÍA HOLÍSTICA

En la actualidad encontramos un gran abanico de técnicas que nos pueden acompañar a avanzar en el propio proceso de crecimiento y salud, y la Kinesiología Holística es una de ellas. Parte de unos principios sobre la salud que cabe señalar para poder comprender las bases sobre las que se fundamenta.

En primer lugar, el cuerpo busca la salud de forma natural, ya que trabaja para la homeostasis. En otras palabras, todos los sistemas del cuerpo se autorregulan y, por lo tanto, tenemos la tendencia a estar sanos. En segundo lugar, la salud tiene que ver con la colaboración entre los diferentes sistemas del cuerpo a causa de su complejidad: todo está interrelacionado a muchos niveles. Además, se da una globalidad en la información, de manera que cada parte del cuerpo sabe qué pasa en el cuerpo entero. La palabra Holística quiere hacer referencia a dos conceptos: por una parte, etimológicamente significa todo (del griego “holos”); por otra parte, toma la idea de la holografía, un fenómeno físico-óptico en el que cualquier fragmento de una imagen tridimensional vuelve a reproducir la totalidad de la imagen. Eso explica la razón por la que tenemos tantos sistemas reflejos en el cuerpo (oreja, manos, pies…). Por último, el principio de individualidad destaca que no a todo el mundo le va bien lo mismo, es decir, cada uno tenemos nuestra forma particular de enfermar y también de llegar a la salud.

En términos prácticos se puede definir la salud como la adaptación satisfactoria a los cambios del medio externo e interno. Recibimos constantemente una gran cantidad de estímulos y, aunque unos pocos se procesan conscientemente, la mayoría lo hacen a nivel inconsciente. Para cada información el cuerpo genera una respuesta, la mejor adaptación de que dispone según los recursos que tiene y el momento en que se encuentra. Para economizar energía, las respuestas se automatizan, es decir, repetimos la misma adaptación aunque las circunstancias hayan cambiado. Como ejemplo imaginario, vamos a suponer que los zapatos que llevas te rozan en el pie derecho. El pie se adapta apoyando más por la parte externa y esto te sirve para que no sientas dolor. Al cabo de unos días te compras unos zapatos muy cómodos y regalas los que no te iban bien. Aún así, el pie responde como si todavía hubiese el roce y sigues poniendo más peso en la parte externa. El resultado es que a veces la adaptación causa más problemas que beneficios porque está desfasada, es una respuesta vieja para afrontar una nueva situación. Además, cuando el lugar que ha realizado la adaptación ya no puede hacerse cargo de ella, otra parte coge el relieve compensando la anterior. Este proceso no ocurre con un estímulo aislado, sino que manejamos muchísima información a cada instante. Por lo tanto, se dan secuencias de adaptaciones y compensaciones que el cuerpo hace a todos niveles (físico, bioquímico, psicológico y energético).

Siguiendo con el ejemplo anterior, la musculatura de la pierna sufre una serie de compensaciones para equilibrar el pie y así se va conformando un esquema corporal fruto de todas las adaptaciones a nuestra experiencia vital. Este esquema corporal es la base desde donde respondes a la entrada de nueva información. Parece que sólo intervenga la parte física pero afecta a las demás facetas del ser. Todavía más, a lo mejor la siguiente compensación es que dejas de salir a correr como hacías todos los días, no como una decisión consciente, sino porque te da pereza (la mejor adaptación disponible del cuerpo es que no hagas ejercicio para proteger tu pierna y lo hace a través de sentir pereza). Al cabo de un tiempo, debido al estrés del trabajo, intentas volver a una rutina de ejercicio físico, pero siempre encuentras una excusa para no empezar. Quieres tener disciplina pero no hay manera. Así que vas al Kinesiólogo que te recomendó un amigo para ver si te puede ayudar.

Cuando se acumulan las dificultades de adaptación surgen los síntomas, malestares tanto físicos como psicológicos. Son la parte visible de algo que puede venir de lejos. Llegas a la consulta y le cuentas al terapeuta que te gustaría tener más disciplina. Entonces él te acompaña en el viaje para encontrar la causa profunda del problema y la mejor forma para desbloquearla. En definitiva, la Kinesiología Holística permite desactivar las cadenas de compensaciones y potenciar nuevas formas de adaptación más adecuadas a la persona y circunstancias que se encuentra.

Entonces, ¿cómo trabaja exactamente la Kinesiología Holística?

Llegados a este punto, introduciré unas pinceladas de historia para comprender el contexto de donde surge. En los años 60 del siglo XX, el Dr. Goodheart, quiropráctico, encontró la importancia de los músculos como almacenes de información en el cuerpo. Descubrió que la calidad de la respuesta de un músculo da cuenta del estado de un circuito, que incluye información nerviosa, linfática, sanguínea, de un órgano/víscera y de un meridiano de acupuntura. Mediante un test muscular se comprueba si el músculo está fuerte o débil (La terminología fuerte/débil está en desuso porque se asocia con la cantidad de fuerza del músculo, cuando en realidad medimos la calidad. Para ser más precisos hablamos de músculo facilitado/inhibido, pero he conservado la antigua forma para que la comprensión sea sencilla. Para obtener información más detallada leer “Kinesiología. Tu cuerpo responde” de José Luis Godoy Muelas). Si está débil, el desbloqueo de cualquiera de los aspectos que están en relación, desencadena la corrección de los demás. Se puede comprobar porque, al volver a testar el músculo, éste responde de forma fuerte. Así nace la Kinesiología Aplicada.

Inicialmente se testan determinados músculos realizando lo que se llama una rueda muscular, ya que cada uno de ellos informa de su circuito asociado. Más adelante se introduce la técnica del músculo fuerte indicador (MFI) en que un solo músculo responde a los estímulos que le pone el terapeuta.

Durante los años 70, un fisioterapeuta y osteópata belga, Raphaël van Assche, descubre por casualidad el reflejo del brazo (AR). Aquí el test se realiza estirando los brazos por encima de la cabeza. La persona está tumbada en una camilla y sólo tiene que relajar los brazos. Con el estiramiento de ambas cadenas musculares, se recoge si el estímulo causa estrés a través del acortamiento de una de las dos cadenas. Se trata de un código binario (brazos iguales o desiguales) para conocer la respuesta del cuerpo (de todo el ser). Es el inicio de la Kinesiología Holística.

A partir de aquí los avances son espectaculares y rapidísimos. Se ha encontrado un método fiable para conocer la respuesta de una persona aun si no es consciente de ella. Así que surgen diferentes maneras de trabajar, se integran técnicas que hasta ahora no se podían comprobar e incrementan los protocolos para testar cosas tan diversas como alergias, cándidas, creencias limitantes o el estado de los chakras.

Una definición sencilla de Kinesiología Holística podría ser la siguiente:

La Kinesiología Holística es un sistema de comunicación con la totalidad de una persona a través de los cambios de tono en las cadenas musculares, que se reflejan en la longitud relativa de los brazos. Permite encontrar la causa primaria de un desequilibrio y liberarlo de manera que se restablezca la capacidad autocurativa del cuerpo.

El propio cuerpo escoge la información que necesita que salga respecto del conflicto a tratar y también pide la forma de cómo quiere desbloquearse. El papel del terapeuta tiene dos funciones principales: acompaña la persona allí donde quiera llegar, respetando el proceso que esté llevando a cabo, y a la vez, es el que ofrece las posibilidades para que se desarrolle el proceso. Al fin y al cabo, el Kinesiólogo pone las “preguntas” (las opciones) y el cuerpo responde sí o no. Si por ejemplo, soy además sanadora pránica voy a poder ofrecer muchas correcciones energéticas. Por lo tanto, la formación, el bagaje y el talante del terapeuta influirán sobre el “menú” de opciones a escoger.

Dentro de las técnicas naturales, la Kinesiología Holística contribuye a la salud con unas aportaciones que destacables.

· Concibe el ser humano en su totalidad integrando sus diferentes cuerpos (físico, bioquímico, psicológico y energético). Aunque el síntoma sea de un tipo (por ejemplo bioquímico, en el caso de una hepatitis), la causa profunda puede estar en otro lugar (puede ser psicológica y tratarse con técnicas de liberación emocional).

· Trabaja de forma totalmente personalizada: con un mismo malestar, dos personas van a responder con informaciones de adaptaciones distintas y pedirán tratamientos diferentes.

· Respeta el proceso de la persona y el momento en que se encuentra. El hecho de manejar información inconsciente podría parecer que pueden salir a la luz cosas enterradas que la persona no está preparada para tratar. Por el contrario, se utiliza un filtro de prioridad para desbloquear lo necesario en aquel momento. Se llega tan lejos como pide el cuerpo, que tiene la sabiduría para guiar los pasos del camino que quiere realizar.

En definitiva, la Kinesiología Holística es una técnica que puede contribuir a la salud en todos sus niveles, desde la más básica hasta la salud superior.

Como reflexión final me gustaría añadir que no hay una forma buena o mala de andar nuestro camino, al igual que no hay una técnica mejor o peor para que nos acompañe durante algunos de los pasos. La cuestión es que nos sea útil, que nos pueda ayudar en ese momento. Y si nos escuchamos, obtendremos la respuesta.

APORTACIONS DE LA KINESIOLOGIA HOLÍSTICA

Darrerament, el nombre de tècniques  per tractar-se d’una forma “natural” o “alternativa” a la medicina convencional ha augmentat moltíssim. A més, cada cop hi ha més persones que tenen en compte formes diferents per aconseguir una major salut i benestar. En aquest article m’agradaria destacar alguns dels trets diferencials que la Kinesiologia Holística pot aportar dins del mar de possibilitats per escollir.

Primerament, és una tècnica holística (del mot grec hólos, que significa 'total') és a dir que concep l’ésser humà en la seva totalitat en comptes d’aproximar-s’hi de manera parcial i fragmentada. És més, la pròpia forma de treballar integra els aspectes estructural, bioquímic, psicològic i subtil. Per tant, és possible (i, de fet, passa sovint) que estirant del fil en un malestar físic sorgeixi una compensació psicològica (com una creença limitant) i/o energètica (com per exemple un txakra debilitat).

En segon lloc, la Kinesiologia Holística permet escollir la forma més adequada de tractar una persona per a un problema determinat. Com que és el propi cos del pacient el que respon què prefereix, l’elecció deixa d’estar en mans del terapeuta i les seves especulacions racionals. En aquest cas, el terapeuta aporta les opcions que es poden triar segons la formació i les tècniques que hagi integrat en la seva pràctica professional.

Finalment, la forma de treballar en aquesta disciplina fa possible el respecte pel punt en què es troba la persona. Tot allò que surt durant una sessió, ja siguin coses conscients o inconscients, és perquè està preparada per abordar-ho. Moltes vegades els conflictes tenen “capes” i el que es pot canviar avui potser era necessari tenir-ho fa un any. És a dir, el treball no és en funció de com hauria de ser o què hauria de canviar sinó quina és la millor manera d’estar bé per a ella en aquest moment concret.

Aquestes són algunes de les aportacions la Kinesiologia Holística, que també depenen de la forma d’aplicar-la del o la terapeuta. Però més enllà d’aquesta disciplina, hi ha moltes maneres d’afrontar els conflictes (ja siguin físics o psicològics) i moltes tècniques que poden servir per acompanyar els diferents processos. L’important no és quina és millor ni pitjor, sinó quina és la més útil per a aquella persona, el moment en què està i el que vol tractar. I això, si un es deixa sentir, es pot saber.

SOBRE LA KINESIOLOGIA HOLÍSTICA

La Kinesiologia Holísitca, com qualsevol disciplina, parteix d’una sèrie de pressupòsits des d’on sorgeix la seva manera de fer. En aquest escrit m’agradaria posar de manifest algunes idees de base sobre la seva concepció d’ésser humà. Crec que és important perquè poden ajudar a entendre la forma com s’aborden les demandes de la persona que acudeix a un kinesiòleg.

En primer lloc, el nostre organisme sempre treballa per estar sa. Tots els sistemes del cos s’autoregulen i per tant la nostra tendència natural és a la salut. Una persona està sana quan s’adapta de forma satisfactòria a les condicions de l’entorn on viu (ja siguin ambientals o socials). Quan les dificultats d’adaptació s’acumulen apareixen malestars físics i/o psicològics. Amb la Kinesiologia treballem per una bona adaptació de la persona que permeti la regulació del cos i la seva autocuració.

Un altre concepte important és que l’ésser humà és un tot global. Històricament, l’aproximació del coneixement a occident ha estat cada cop més especialitzada i, sobretot, compartimentada. Arrosseguem la idea que ment i cos són dos sistemes independents des que Descartes va fer famosa aquesta separació. La visió oriental que la Kinesiologia comparteix és que estem formats per un conjunt de “cossos” interrelacionats entre sí. El camp físic (l’estructura), el bioquímic (fisiològic, nutricional) i el psicològic (emocional, mental i espiritual) conformen un entramat energètic que requereix d’una aproximació holística per abordar tota la complexitat d’una persona. Aquí pren sentit la dita el tot és més que la suma de les seves parts. I encara més, per a deixar-nos meravellats, a moltes parts del cos hi ha representades la totalitat de l’organisme, per això coneixem tants sistemes reflexos (peus, mans, orelles...). La Kinesiologia Holística estableix un diàleg amb el cos (més concretament amb el sistema nerviós a través de la musculatura) que permet tractar la totalitat de la persona afavorint la integració de tots els aspectes que van originar i mantenen el problema que vol resoldre.

L’últim principi que esmentaré és el de la individualitat. Cadascú emmalalteix a la seva manera i, per tant, la forma per recuperar la salut també és diferent. Avui en dia l’aproximació més estesa és la que es basa en les estadístiques. Si un 80% dels individus millora amb un tractament determinat, el tractament és eficaç i l’hem d’aplicar davant de qualsevol pacient amb els mateixos símptomes. En canvi, la metodologia que se segueix en Kinesiologia Holística permet una gran personalització dels tractaments. Més enllà de percentatges podem saber què és el millor per a cada persona en el moment en què està, per això cada sessió és diferent. Encara que les classificacions de vegades són molt útils, des d’aquesta perspectiva mai es perd de vista que cada individu és un món amb la seva pròpia manera d’arribar a la salut.

Finalment, hi ha una cita del creador de la Kinesiologia Holística que penso que reflecteix força bé el tarannà de la disciplina:

Normalment el nostre cos es restableix i es cura a cada instant i a tots els nivells. Però de vegades sorgeixen obstacles forts o carències irreversibles i s’altera el nostre sistema d’autocuració. El cos s’adapta a aquests bloquejos però quan hi ha més alteracions sorgeixen els símptomes.

            Per trobar la causa primària que s’amaga darrere dels símptomes en Kinesiologia Holística utilitzem els canvis de to muscular. La musculatura no només fa moure o mantenir el cos sinó que també és un mirall del subconscient que ens dóna la possibilitat de trobar informacions profundes per poder alliberar l’autocuració.

            La Kinesiologia dóna al terapeuta la possibilitat d’avaluar i tractar l’ésser humà en tots els nivells del seu “ÉSSER” i per això s’anomena Kinesiologia Holística.

RAPHAËL VAN ASSCHE