TRAJECTÒRIA

Avui m’agradaria explicar la història que m’ha portat fins aquí, una mena de recorregut pels punts importants que han anat conformant la meva trajectòria.

Quan anava a l’institut no tenia problemes amb les notes, però vaig tenir dificultats per escollir quina carrera faria. Tant m’agradava la filosofia com la biologia, la psicologia com la filologia catalana. Gràcies a una professora entusiasta vaig escollir cursar biologia, amb la idea que podria fer investigació i contribuir així a millorar la societat. Un parell d’anys després, tot i que el que estudiava m’agradava, em vaig adonar que fer recerca científica no era gens per a mi, perquè repetir mil vegades un experiment se’m faria molt feixuc. Em vaig preguntar què no m’avorriria mai i la resposta va ser clara: treballar amb persones. Com podria avorrir-me si cada persona és un món únic? Com que el meu anhel era canviar el món vaig pensar que una bona manera era sent professora d’institut, així només havia d’acabar la biologia i fer el CAP per entrar a les llistes de la borsa pública. En realitat no era tan important ser professora de biologia, de català o de mates com el potencial de contribuir a l’educació de les generacions futures. Vaig seguir per aquí, tot i que la via terapèutica també m’anava rondant pel cap.

En part, tot seguia el seu curs; en part, em sentia en una rotonda amb moltes sortides per triar i sense estar segura de quina era la que realment volia. Sabia que per poder escollir la meva vocació des del més profund de mi necessitava un temps d’estar en el buit, havent tancat el cicle dels estudis. Per això vaig agafar-me uns mesos sabàtics i me’n vaig anar a l’Índia.

L’experiència allà em va permetre adonar-me clarament que la meva vocació era ser terapeuta. Vaig pensar que amb 30 adolescents per classe i molta matèria per transmetre podria canviar moltes menys coses que tractant persones d’una en una. A més, en aquells moments ja tenia clara la importància del procés de canvi personal per contribuir col·lectivament als canvis socials.

En tornar, de seguida vaig començar la carrera de Psicologia. Un factor clau per decantar-me per la via terapèutica van ser les sessions de Kinesiologia que rebia de la Dra. Morató des de feia un parell d’anys. El tractament era a partir de Flors de Bach i de molts altres sistemes florals, la qual cosa em va donar molta experiència personal i formació autodidacta en les essències florals. La fascinació per la “kine” va ser instantània i, l’estiu de 2009, vaig cursar un intensiu de Kinesiologia Holística que em va confirmar que aquesta tècnica estava feta per a mi.

Poc després vaig tornar a l’Índia, aquesta vegada a participar en un projecte de voluntariat social. Allà vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica la kinesiologia i, encara que amb molts pocs recursos, va resultar ser un instrument molt valuós. Especialment, hi va haver un cas que em va commoure. Vaig fer una sessió a una noia europea que portava uns mesos viatjant sola. Ella explicava que el viatge li estava anant molt bé, però amb kine va sortir que havia viscut alguna cosa especialment estressant feia unes tres setmanes. Li vaig preguntar si li havia passat alguna cosa durant aquella setmana. De sobte, l’expressió de la cara li va canviar radicalment, havia viscut un fet molt traumàtic que havia amagat a l’inconscient. Amb la kine vaig ajudar-la a processar el trauma i resoldre’l completament. Des d’aquell moment, vaig sentir que no volia treballar de res més que no fos la kinesiologia. Era conscient que tenia poca formació i moltes limitacions però ja podia fer tantes coses que vaig tirar-me de cap a la piscina. A finals de 2009 vaig obrir la Consulta de Kinesiologia Holística, gràcies a un seguit de circumstàncies que curiosament m’ho van facilitar enormement.

Durant els mesos següents, vaig intercalar els estudis de Kinesiologia Aplicada, Holística i Emocional que m’entusiasmaven, amb la carrera de psicologia, que em decebia molt. La meva línia de psicologia humanista sovint xocava amb la perspectiva cognitivoconductual i academicista de la universitat. La idea de psicologia que m’agradava era estudiar Gestalt, Anàlisi Transaccional, Focusing, etc., per després fer-ne la meva pròpia integració. Afortunadament, el 2011 vaig descobrir que a l’Institut Erich Fromm de Barcelona ja havien fet aquesta tasca d’integració i oferien la formació de Màster de Psicoteràpia Integradora Humanista; així que vaig repartir l’últim curs de la carrera en 2 anys per simultaniejar-ho amb el màster. Des d’aquell moment, vaig començar a gaudir moltíssim de la psicologia i vaig anar incorporant els aprenentatges a la Consulta.

Des que vaig conèixer la kinesiologia fins ara he procurat fer el meu procés de creixement personal de forma conscient, i els quatre anys que porto com a terapeuta han accelerat aquest camí. Un element que també hi ha contribuït molt i que cada dia és més present a la meva vida és la formació en Sanació Prànica (Pranic Healing) i Arhatic Ioga, del Mestre Choa Kok Sui. El curs bàsic el vaig fer la primera vegada que vaig estar a l’Índia i em va permetre entrar en el coneixement del món de les energies subtils. Més endavant, vaig descobrir que aquí també es podien fer els cursos, així que vaig anar aprenent la forma de percebre el cos energètic i de reequilibrar-lo. L’any 2011, amb l’Arhatic Ioga, vaig començar la pràctica d’aquest sistema avançat de desenvolupament espiritual, que sintetitza els diferents iogues i proposa una forma equilibrada d’evolució física, psicològica, energètica i espiritual. Amb tot això vaig creixent i evolucionant, com també ho fa la meva consulta.

El curs que ha acabat, aquest juny de 2013, ha significat per mi el tancament de molts cicles, entre els quals el de ser estudiant. He acabat la carrera de psicologia i el màster de psicoteràpia i sento que per fi he deixat de ser estudiant, encara que sóc conscient que seguiré formant-me tota la vida. Ara la part de professional té espai per fer-se més gran. Amb molta il·lusió sento les ganes i l’energia de tirar endavant els meus projectes i de seguir vivint la vida de forma conscient.

I, en aquest punt, vull reconèixer les persones clau en el meu camí i agrair-los de tot cor les seves aportacions. Al meu pare, per posar-me en contacte amb la Kinesiologia; per tantes vegades que entro en un món nou i que ell ja coneix. A la meva mare, perquè sempre ha estat al meu costat donant-me tot el suport. Al Manel, per ensenyar-me la radioestèsia i per les col·laboracions en les Flors de Bach i la Naturopatia. A la meva germana Mireia, per compartir i incentivar un camí de creixement personal i espiritual tan proper. Al Francesc Marieges, per la fantàstica manera de transmetre la Kinesiologia, pel seu entusiasme! A la Marta Puig, per la seva generositat i dedicació a la Sanació Prànica i a l’Ana María Vargas, per ensenyar-me aquesta preciosa tècnica. Als directors de l’Institut Erich Fromm, Ramon Rosal i Ana Gimeno-Bayón, per haver desenvolupat el meravellós model de Psicoteràpia Integradora Humanista. I a tots els terapeutes que m’han ajudat al meu creixement, en especial, a la Maria Beltran, per acompanyar-me amb tant d’amor en el meu procés personal. Gràcies!!!!!!!