La Kinesiologia Holísitca, com qualsevol disciplina, parteix
d’una sèrie de pressupòsits des d’on sorgeix la seva manera de fer. En aquest
escrit m’agradaria posar de manifest algunes idees de base sobre la seva concepció
d’ésser humà. Crec que és important perquè poden ajudar a entendre la forma com
s’aborden les demandes de la persona que acudeix a un kinesiòleg.
En primer lloc, el nostre organisme sempre treballa per
estar sa. Tots els sistemes del cos s’autoregulen i per tant la nostra
tendència natural és a la salut. Una persona està sana quan s’adapta de forma
satisfactòria a les condicions de l’entorn on viu (ja siguin ambientals o
socials). Quan les dificultats d’adaptació s’acumulen apareixen malestars
físics i/o psicològics. Amb la Kinesiologia treballem per una bona adaptació de
la persona que permeti la regulació del cos i la seva autocuració.
Un altre concepte important és que l’ésser humà és un tot
global. Històricament, l’aproximació del coneixement a occident ha estat cada
cop més especialitzada i, sobretot, compartimentada. Arrosseguem la idea que
ment i cos són dos sistemes independents des que Descartes va fer famosa
aquesta separació. La visió oriental que la Kinesiologia comparteix és que
estem formats per un conjunt de “cossos” interrelacionats entre sí. El camp físic
(l’estructura), el bioquímic (fisiològic, nutricional) i el psicològic
(emocional, mental i espiritual) conformen un entramat energètic que requereix
d’una aproximació holística per abordar tota la complexitat d’una persona. Aquí
pren sentit la dita el tot és més que la
suma de les seves parts. I encara més, per a deixar-nos meravellats, a
moltes parts del cos hi ha representades la totalitat de l’organisme, per això
coneixem tants sistemes reflexos (peus, mans, orelles...). La Kinesiologia
Holística estableix un diàleg amb el cos (més concretament amb el sistema
nerviós a través de la musculatura) que permet tractar la totalitat de la
persona afavorint la integració de tots els aspectes que van originar i
mantenen el problema que vol resoldre.
L’últim principi que esmentaré és el de la individualitat.
Cadascú emmalalteix a la seva manera i, per tant, la forma per recuperar la
salut també és diferent. Avui en dia l’aproximació més estesa és la que es basa
en les estadístiques. Si un 80% dels individus millora amb un tractament
determinat, el tractament és eficaç i l’hem d’aplicar davant de qualsevol
pacient amb els mateixos símptomes. En canvi, la metodologia que se segueix en
Kinesiologia Holística permet una gran personalització dels tractaments. Més
enllà de percentatges podem saber què és el millor per a cada persona en el
moment en què està, per això cada sessió és diferent. Encara que les
classificacions de vegades són molt útils, des d’aquesta perspectiva mai es
perd de vista que cada individu és un món amb la seva pròpia manera d’arribar a
la salut.
Finalment, hi ha una cita del creador de la Kinesiologia
Holística que penso que reflecteix força bé el tarannà de la disciplina:
Normalment
el nostre cos es restableix i es cura a cada instant i a tots els nivells. Però
de vegades sorgeixen obstacles forts o carències irreversibles i s’altera el
nostre sistema d’autocuració. El cos s’adapta a aquests bloquejos però quan hi
ha més alteracions sorgeixen els símptomes.
Per trobar la causa primària que
s’amaga darrere dels símptomes en Kinesiologia Holística utilitzem els canvis
de to muscular. La musculatura no només fa moure o mantenir el cos sinó que
també és un mirall del subconscient que ens dóna la possibilitat de trobar
informacions profundes per poder alliberar l’autocuració.
La Kinesiologia dóna al terapeuta la
possibilitat d’avaluar i tractar l’ésser humà en tots els nivells del seu
“ÉSSER” i per això s’anomena Kinesiologia Holística.
RAPHAËL
VAN ASSCHE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada