Per mi el procés de viure
implica un creixement i aprenentatge constants. Hi ha situacions en les que sembla
que no aprens o fins i tot que has tornat enrere. Per exemple, quan una cosa
que em sortia bé i ja tenia per la mà de cop em torna a sortir malament. El
procés normal d’aprenentatge comporta moltes proves i intents, i de tant en
tant tornar-hi a caure.
Si examino la situació amb
deteniment, segurament puc trobar la raó per la que hi he tornat a caure: potser
he perdut la pràctica que abans tenia, potser les circumstàncies han estat més
difícils en aquest moment, potser sembla una cosa petita però internament és
gran i fa molta por.
També hi ha un element que moltes
vegades obviem i és que l’evolució no funciona de forma lineal sinó en espiral.
Això vol dir que tenim la sensació de tornar a passar pel mateix lloc
periòdicament però no és ben bé el mateix lloc. El més d’abril torna a venir
cada 12 mesos però mai és el mateix abril. Igualment, pot semblar que cometi el
mateix error però no és exactament el mateix, és nou i em serveix per aprendre
un element afegit que m’ajudarà a no caure-hi tan sovint, fins que descobreixi
una altra manera de fer.
Hi ha un petit relat del lama
tibetà Nyoshul Khenpo* que exemplifica molt
bé la forma com aprenem:
“Autobiografía en 5 capítulos”
- Bajo por la calle.
Hay un enorme hoyo en la acera.
Me caigo dentro.
Estoy perdido… me siento impotente.
No es culpa mía.
Tardo una eternidad en salir de él.
- Bajo por la misma
calle.
Hay un profundo hoyo en la acera.
Finjo no verlo.
Vuelvo a caer dentro.
No puedo creer que esté en el mismo lugar.
Pero no es culpa mía.
Todavía me lleva mucho tiempo salir de él.
- Bajo por la misma
calle.
Hay un profundo hoyo en la acera.
Veo que está allí.
Caigo de todos modos… es un hábito.
Tengo los ojos abiertos.
Sé donde estoy.
Es culpa mía.
Salgo inmediatamente de él.
- Bajo por la misma
calle.
Hay un profundo hoyo en la acera.
Paso por el lado.
- Bajo por otra
calle.
*No estic gaire segura si
l’autoria del relat és aquesta, de vegades l’he trobat com a anònim i també sé
que el Jorje Bucay en té una adaptació.
|
Ensopegades repetides amb la mateixa pedra :P |
Sí que em sona, sí…
ResponEliminaFa dos dies vaig tornar a caure al meu forat de la vorera particular… però aquesta vegada vaig tardar menys en adonar-me que havia caigut, sabia on era i en vaig saber sortir tota sola. :)
Gràcies Roser! :)
Gemma, des de Cassà
És tot un art aixo d'aprendre... Me n'alegro molt, Gemma! Una abraçada
EliminaMolt bo!! Gràcies!
ResponEliminaUn plaer!
Elimina