QUANTS CANVIS!

Algú va dir que el canvi és l’única cosa al món que no canvia. I és ben cert. Ens agradi o no, ens costi més o menys adaptar-nos-hi, els canvis de l’entorn i els propis són un element comú per a tothom. No obstant, una part important de nosaltres destina grans esforços a mantenir les coses tan iguals com sigui possible.

Necessitem sentir-nos segurs i per això procurem controlar tot allò que podem, i sovint el que no és a les nostres mans també ho volem controlar! Ens costa confiar que sabrem tirar endavant i que totes les experiències són per créixer, les que ens agraden i les que no. Volem mantenir un equilibri estàtic perquè sabem com funciona. De vegades fins i tot un equilibri que ens produeix molt patiment. Però inconscientment pesa més la por del canvi i la incertesa del que podria comportar que no pas el sofriment d’un problema o una situació que mantenim.

Per superar un conflicte cal, primer de tot, tenir la voluntat d’alliberar-se’n. Sembla obvi però no sempre és així. Després s’ha de voler fer els canvis que permeten afrontar el problema i, finalment, estar disposat a acceptar les conseqüències que comportin aquests canvis. Si volem que les coses ens vagin millor en algun aspecte de la nostra vida alguna cosa haurem de fer diferent, oi?

Els canvis són inevitables i inherents a la vida i el creixement. Per això és important potenciar les estratègies per afrontar-los millor. Conèixer-se a un mateix ajuda a ser conscient de la forma com ens adaptem a aquests canvis, de la necessitat de respectar el ritme de cadascú i qüestionar-nos si podem afrontar-los de forma que ens beneficiïn més. Per tant, treballar la capacitat d’adaptació i la confiança en nosaltres són elements que repercuteixen directament en el benestar i la felicitat davant d’un món en constant canvi.

VIURE A TEMPS

La societat en què vivim dóna una importància cabdal al temps. El temps és or, no perdis el temps, ara que pots aprofita el temps, no tinc temps de... i sovint anem corrents per arribar aquí o allà. La finalitat és l’únic que importa, només tenim al cap el lloc on volem arribar. Aquesta dinàmica ens empeny a anar d’un lloc a un altre sense adonar-nos que ens estem perdent el paisatge del camí.

Un altre valor molt cotitzat és l’èxit, els resultats. Dediquem bona part del temps a projectar el que volem i com, i anhelem la felicitat que trobarem en aconseguir-ho. Però quan es compleix la meta, gairebé sense assaborir-la, ja estem pensant en la següent. I així anem corrents d’un objectiu a un altre en una cursa que no té fi. La ment, o bé està en el passat o bé en el futur, però poques vegades en el present. Evoquem els meravellosos temps passats i no mirem el futur perquè ens fa por, o vivim pel que volem aconseguir, sempre mirant endavant, per així poder oblidar el passat... Mil fórmules diferents per evadir-nos del que estem vivint: aquí i ara.

El mateix passa en el procés de creixement: volem que un conflicte se’ns resolgui a l’instant, que algú ens els solucioni i si no creiem en receptes màgiques donem el poder de la curació al temps, perquè el temps ho cura tot. Deixem que la ment estigui fora del present per fugir de la realitat que vivim. De vegades tenim un conflicte que volem resoldre ja, la impaciència ens envaeix i tenim la sensació que és un mal tràngol que cal passar però que no ens servirà per a res. Passem el temps pensant com estaríem sense el problema, sovint amb la fantasia inconscient que després d’aquest conflicte ja no n’hi haurà cap més. Però si prenem la responsabilitat de crear la nostra vida, a cada moment, sabrem apreciar les bones coses i les que no ens agraden, perquè de tot en podem treure profit. Estant al present, observant-nos, podrem viure d’una forma plena i aprendre allò que ens cal. Darrere de cada vivència hi ha alguna cosa per aprendre i val la pena estar atents, observar el moment i tenir la confiança que tenim tot el necessari per resoldre la situació: només cal que ens adonem dels propis recursos o que algú ens acompanyi en aquesta cerca.

Sempre som a temps de viure!

COMENCEM PEL PRINCIPI

Cada persona és una unió indissociable del cos físic, dels seus pensaments i emocions. Aquests tres plans, que tantes vegades al llarg de la història s’han considerat com a separats i independents, estan íntimament relacionats. Un malestar físic no és res més que l’expressió tangible d’un patró de pensament i d’unes emocions que ens perjudiquen. És un senyal que ens indica una forma de fer que no ens serveix i, per tant, una oportunitat per conèixer-nos millor i de provar noves formes de caminar per la vida.
Des del meu punt de vista, la complexitat de l’ésser humà requereix aproximar-s’hi des d’una perspectiva holística i integradora, l’enfoc que procuro imprimir a la meva consulta. És fonamental tenir present que treballem amb persones i no amb símptomes.
Així doncs, la primera prioritat és establir una bona relació per crear un clima de confiança i de treball. De fet, aquesta relació és de per sí terapèutica. Quantes vegades al dia ens expressem amb sinceritat, sense por del judici de l’altre i, sobretot, ens escolten de veritat? Trobar un espai on ho puguem fer és molt gratificant. De fet, és una bona manera de fer salut encara que no hi hagi cap malaltia. I és que la salut és alguna cosa més que l’absència de malaltia. La veritable salut és el benestar a tots els nivells: el físic, l’emocional, el mental i també l’espiritual.
Quan no tenim salut en algun d’aquests aspectes sovint acudim a un professional amb l’esperança que ens curi. Però hi ha algú que ens pugui curar? Ni tan sols el terapeuta més reputat té la capacitat de curar ningú. Només nosaltres mateixos ho podem fer. I així hem d’entendre els professionals de la salut, com a instruments que permeten que la persona es curi quan arriba el seu moment.
Finalment, m’agradaria remarcar que no sóc metge i no pretenc substituir la feina dels professionals de la medicina. Tot al contrari, les teràpies alternatives poden ser una eina complementària extraordinàriament eficaç en molts tractaments i poden oferir un punt de vista enriquidor per a la comprensió i acceptació dels nostres problemes de salut.

BENVINGUDA

Benvinguts i benvingudes al bloc, gràcies per visitar-lo!
Ja fa uns mesos que el projecte de la consulta va arrencar amb molta il•lusió i amb la confiança que estic creant el meu camí, pas a pas i amb consciència. Em sento compromesa en el meu procés de creixement personal i professional i em fa molt feliç compartir tot això per poder ajudar altres persones a fer el seu propi camí.
Aquest bloc que comença vol ser un espai de reflexió personal sobre la meva pràctica terapèutica i, en definitiva, sobre una forma de vida en sintonia amb les necessitats personals i de l’entorn.
Espero que el gaudiu!