UN COR MOLT GRAN

Aquí teniu un conte preciós del Joan Turu (www.joanturu.cat). Dedicat a totes les persones que tenen el somni d’ aprendre a estimar tothom.

EXPECTATIVES

Els humans tenim la capacitat d’imaginar possibles escenaris futurs, de pensar per endavant què pot passar. Una de les conseqüències d’aquesta capacitat és que generem expectatives.

Les expectatives ens serveixen de punt de referència per avaluar què ha passat finalment. Treure un 5 en un examen pot ser font d’eufòria o de frustració segons l’expectativa que tingués prèviament. Si esperava suspendre saltaré d’alegria però si esperava treure bona nota em sentiré desanimada, enfadada o frustrada. Així, doncs, les previsions que faci sobre què passarà en el futur condicionaran enormement les emocions que tindré quan esdevingui present.

Per tant, ajustar les expectatives de forma realista és molt important per evitar patiments extres. Per poder ser realistes a l’hora de preveure què pot passar hi ha alguns elements importants a tenir en compte.

En primer lloc, les capacitats pròpies per aconseguir l’objectiu: si tinc una gran facilitat per a una tasca determinada és realista esperar que la portaré a terme de forma satisfactòria. En canvi, si per aconseguir-ho calen unes habilitats que en mi brillen per la seva absència més val no fer-me grans il·lusions. Normalment, els problemes en aquest àmbit estan relacionats amb la distorsió que de vegades tenim de les nostres capacitats. Qui no ha pensat mai que pot amb tot (fins i tot amb les coses que no depenen d’un mateix)? Qui no s’ha vist mai incapaç de realitzar una cosa, tot i que a l’hora de la veritat no li ha resultat gaire difícil?

Un altre aspecte que sovint juga males passades sobre les expectatives té a veure amb l’autoexigència. Moltes persones tenen una veu interna molt potent que diu exactament com han de ser les coses. Curiosament, aquesta veu mai està satisfeta, per molt bé que ens hagi sortit una tasca. És especialista en trobar el que no ha estat prou bo o el que podria haver estat millor. Mai en té prou perquè el seu ideal és inassolible per a una persona. Senzillament, exigeix la perfecció sense tenir en compte que la imperfecció és inherent a l’ésser humà. Si aquesta veueta interior té massa poder és la font de molts patiments i frustracions.

Per tenir unes expectatives realistes també ens podem servir de la nostra experiència prèvia en el camp i dels aprenentatges que hem anat integrant al llarg de la vida. Per exemple, tenir l’esperança que un amic serà puntual a la cita que hem acordat quan les darreres 5 vegades ha arribat mitja hora tard és desproporcionadament optimista.

Finalment, no podem oblidar que les expectatives s’han d’anar actualitzant segons com van succeint les coses. Jo puc fer una planificació d’acabar una feina en una setmana perquè decideixo dedicar-hi 3 hores cada dia. Això pot ser realista però si durant la setmana estic 5 dies amb febre al llit millor que vagi posant al dia l’expectativa que tenia. No s’hi val a castigar-se per no complir amb el que et vas comprometre quan les circumstàncies canvien molt des que vas generar l’expectativa. Si no l’adaptem incorporant els imprevistos i tenint en compte les coses que depenen de tercers ho passarem malament.

Així, doncs, et convido a reflexionar sobre les expectatives en el teu dia a dia. Pots observar si et serveixen per guiar les teves planificacions i assolir els teus objectius o, per contra, són una font de frustració i desànim que et dificulta fer passos endavant.

“Green Energy” Photo by franky242 published on FreeDigitalPhotos.net

SETEMBRE

Un curs més comença amb força després de les vacances. El sol ja no s'enfila tan amunt i s'intueix el final de l'estiu. I el regust dels dies llargs i del contacte amb la natura se'm barreja amb la il·lusió i les ganes de l'inici de curs.

Una nova oportunitat per acompanyar persones en el seu camí perquè siguin més felices, estiguin més en pau i més alineades amb el seus projectes vitals. Un servei que per mi és tot un honor.

Benvinguts!

Imatge realitzada per Roser Tordera, a la falta del Gra de Fajol (Ripollès)

LA TRISTESA

La tristesa és una de les emocions considerades bàsiques, present a totes les persones independentment de la cultura a la qual pertanyin.

Com qualsevol emoció, pot servir de guia per prendre consciència que alguna cosa està passant a dins nostre.

Quan la tristesa és saludable ens informa que hem perdut alguna cosa important per a nosaltres: una persona estimada que mor, una etapa de la vida que es tanca o una relació que s’acaba. Sentir tristesa vol dir adonar-se que una cosa que hi era ja no hi és, l’emoció guia l’experiència i li dóna sentit.

A més de la guia, el sentiment de tristesa també serveix per ajudar-nos a processar aquesta pèrdua i fer el camí de l’acceptació. Per exemple, quan una persona estimada mor, recordem moltes coses que vam viure amb ella. La tristesa ens permet rememorar aquests records per guardar-los al nostre cor.

Aquesta perspectiva de la tristesa és la que podem veure a la pel·lícula Inside Out (Del Revés), que pretén desterrar la idea que l’alegria és l’única emoció “bona” que tenim. Us recomano que l’aneu a veure, és apta per a grans i petits!