tag:blogger.com,1999:blog-3621547961221852852.post2771184456226954709..comments2015-10-09T16:30:15.554+02:00Comments on Kinesiologia Holística i Creixement Personal: EMOCIONS BONES, EMOCIONS DOLENTES?Roser Torderahttp://www.blogger.com/profile/15135262969779785878noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-3621547961221852852.post-67387477758854590942015-03-05T18:18:25.396+01:002015-03-05T18:18:25.396+01:00Gràcies pel teu comentari, Marc. Es nota que la ge...Gràcies pel teu comentari, Marc. Es nota que la gestió emocional no és desconeguda per tu... La frase d'Aristòtil m'agrada molt, quanta saviesa! Certament, encara tenim molt recorregut perquè la Intel·ligència Emocional tingui un paper destacat a la nostra societat.<br /><br />Una abraçadaRoser Torderahttps://www.blogger.com/profile/15135262969779785878noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3621547961221852852.post-67386197824587381732015-02-24T16:44:48.046+01:002015-02-24T16:44:48.046+01:00Una emoció ha de ser adequada i proporcional, adap...Una emoció ha de ser adequada i proporcional, adaptada a un determinat context, que generi conductes aptes en darrer terme per a la supervivència o, com que gairebé mai en aquesta societat no ens trobarem amb la possibilitat que acabi picant-nos una serp verinosa portadora d'un verí letal, adaptatives -en el sentit que milloren la nostra interrelació amb el món i amb els altres-. Jo diria que totes les emocions que tenim han de ser-hi i s'han de poder manifestar, però, com tu remarques, només en el context adequat i la justa mesura. De fet, per algun motiu estan incardinades en la naturalesa humana des de fa milers de milions d'anys. Certament tenen i sobretot han tingut, com tu dius, un valor inestimable per a la supervivència de la nostra espècie. Però ja va aclarir Aristòtil pel que fa a la ira: "Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, ja no és tan senzill". I Aristòtil fa aquí referència a una de les emocions -la ira- titllades usualment de "negatives", però el cas és que les condicions que posa Aristòtil aquí són extrapolables a qualsevol altra emoció, i també, naturalment, a les que són tingudes per "positives". Naturalment, tothom considera desitjable estar alegre i joiós i trobar-se ple d'energia i empenta, però, en dosis desmesurades, en grau excessiu i desajustades del context on tenen lloc, això sol ser indicador de dues coses: 1) Que la persona que es troba en aquest estat l'ha aconseguit per obra i gràcia d'alguna droga que afecta el cervell -sobretot alcohol i estimulants. O sigui, que va "col·locat" 2) O bé: que passa una fase eufòrica d'un trastorn bipolar, patologia que jo he hagut de patir en les meves pròpies carns.<br /><br />L'enhorabona pel teu didàctic bloc, Roser. Anima't a fer les monografies!rosebud38https://www.blogger.com/profile/00625384867780969496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3621547961221852852.post-32660388571922695992015-02-24T16:10:44.727+01:002015-02-24T16:10:44.727+01:00Estic absolutament d'acord amb tu, Roser, que ...Estic absolutament d'acord amb tu, Roser, que les emocions en si mateixes no poden ser considerades ni negatives ni positives, tot i que, com tu ja fas notar, en general, i en funció de quina sigui, els pengem aquesta etiqueta.rosebud38https://www.blogger.com/profile/00625384867780969496noreply@blogger.com